Lo perillós del procés d'informatització als cinquanta no te res a veure amb l'edat, com podria passar en l'esport de risc. El perill està més aviat en la capacitat d'entendre un llenguatge diferent, nou i per a fer-ho més "divertit", de vegades nou i diferent en un altra idioma. És a dir, qüestió de nassos. Però quan una persona de 50 anys descobreix l'immens univers d'opcions que la informàtica ofereix al món, en tots els àmbits, decideix formar part d'aquell immens grup de persones que ja la coneixen des de que van néixer.

Sembla que un article així estigui una mica desfasat en el temps, donat que la comunicació informatitzada ja fa molts anys que es coneix. Però precisament els de cinquanta anys, durant aquest període de temps, estàvem molt ocupats fent coses més mecàniques que no pas tècniques, pensant en que un dia, de la mateixa manera que vas descobrir com funcionava el vídeo i el comandament a distancia, tindries els coneixements suficients per entrar de ple en el món de la informàtica. Però això no pot ser així, per sort. I dic per sort perquè he descobert el conjunt infinit de possibilitats que aquest món del ratolí, de la xarxa, d'aparells mòbils... ens brinda i en conseqüència ens obliga, ens motiva, a seguir aprenent i a voler arribar a una edat avançada amb la capacitat de prémer quatre tecles i poder-nos comunicar, amb els nostres éssers estimats mentre aquests estan a la feina.
Avui per avui les ganes d'aprendre hi són, però falta aquest senzill aparell perquè els molt grans, els sigui molt fàcil.